Uthering nothing but blood
Sylvia Plath

Sandra March, Miratge

Tres dies que no et veig em donen corda
de versos amb què res no podré dur-te
sinó tan sols el dol de dibuixar-te
els dolorosos límits i el neguit
de somniar —potser vençut, o encara

qui sap si revoltat contra el destí
que m’he forjat— que, amb l’estranya vidència
d’un amor pura-sang, tu els travessaves.

—No pots comprendre l’enuig de ser jo
qui no sóc, com ja se’m podrien totes
les paraules dins la boca? Somrius,
i ja no sé com tornar-te el somrís.
Sóc un mirall trencat en mil bocins.

Vindré pels boscos rars del mancament,
mes no confonguis mai les meves aigües
amb murs de la presa que les aturen.

«Vaig ser miratge pel dol i potser
per això t’emmirallo en cada mot.
Entraves dins meu amb les mans, amb l’ànima,
amb l’alegria que em fan mal només
si no et porto, nous, sencers, tots els somnis.

Arrauleix-te als llençols de tants poemes
que, no escrits per a tu, desitjo avui
tornar a somiar per tu —nocturnes

platges on ens tindrem en cos i en ànima».

Albert Gavaldà 2010