CONTRAST
2009 maig 12
Que no és la música l’olor verídica de l’ànima?
Fem-ne doncs, tot teixint realitats,
no temis més la silenciosa,
fantasmal claredat del dia,
perquè poso en moviment el que arriba
amb blaus lluents esmaltats
com el somriure dels déus,
els exaltats!
Murmuris d’antiguitat!
Contrast.
Calco les teves fragilitats.
Toquem
tot instrument en contrapunt
eloqüent de lentes hores,
do d’una enamorada eternitat,
—ah la divina música de cambra,
dues veus sense paraules, nuesa!
Albert Gavaldà 2003
Un comentari
leave one →
No en duc. No duc teixit que m’amortalli la claror del sol.Res no mata, encara que sí excita la capacitat de reacció quan ho lliga tot.No en duc. No duc teixit ni ben poca cosa,certament.I, ara, puja la teva mirada i la teva boca fins el cor. I arrapa’t amb densitat d’AMOR! I aclareix amb elles els meus interiors.Onzembre.